Escoltant emocions

Escoltar emocions

-Ahir es va morir en Lluís.

– Vaja… ho sento, no sé què dir… -tensió…- aquestes coses passen, la vida, al meu amic de petit que també li va pasar… el temps ho cura tot… bla bla bla

No hi ha receptes. Et menges el marró.

Escoltar és estar obert al que diu l’altre. I en això “sempre es pot millorar”, o el que és el mateix, tots fallem també. La comunicació és gestió d’emocions., no sempre, però sí en la seva part més compromesa. Escoltar és la manera més directa de gestionar-les. Les emocions tenen la seva raó, i si no les escoltem com es mereixen perden les seves raons, i llavors ens porten a l’angoixa, el buit, la incomprensió, la soledat o l’aclaparament…

El més habitual quan algú ens diu una d’aquestes penes o misèries és el consell…. Mèèèc! Error. Típic en el gremi. Moltes vegades el consell el donem per expulsar la nostra angoixa de veure a l’altra patint, o per saciar les nostres ànsies d’ajudar… o simplement per a disminuir la tensió de la situació; però no és el que ajuda a l’altre. Les emocions van a la seva mercè, i tenen els seus propis tempos. No volen consells… volen cors. Acompanyants, en el seu pelegrinatge. No es conformen amb 5 minutets ni amb “això ho cura el temps”. De fet, tot sovint, el consell és la millor manera de tallar el rollo –que per altra banda, també pot ser un objectiu-.

Hi ha emocions, com en els dols, en els que les emocions són de foc ràpid i cocció lenta. I és difícil d’entendre… Perquè pensem… “Si ho ha explicat cinc vegades i en cada una d’elles s’ha animat, per què torna amb el mateix?”. Doncs perquè necessiten temps… temps i repetició per a processar-se. Per això és tant important escoltar-les bé. Atendre-les.

2017-06-15T11:54:36+00:00

Comparteix un comentari amb qualsevol plataforma

Loading Facebook Comments ...

Leave A Comment